Co-investigadors i experiments col·lectius en processos de revitalització dels casats de lloc de Menorca.

03

(Imatge 1: Geolocalització de les finques amb acord de Custòdia del Territori a Menorca. Font GOB Menorca)

Continuant amb l’experiència de “vivir (re)habi(li)tando un lloc en Menorca” hem obert en Multihabitar una línea de investigació-acció amb l’objectiu d’entendre millor e instrumentalitzar els processos de revitalització dels casats de lloc que ja s’estan donant a aquesta illa. Amb aquest treball voldríem contribuir al que estan realitzant tantes altres persones compromeses amb la construcció dels futurs possibles i desitjables per aquestos referents arquitectònics del paisatge menorquí. Nosaltres volem mirar de prop què està passant amb els conjunts edificats coneguts com casats que es troben dins d’un sistema rural més ampli i complex com son els llocs menorquins.

Resum de la proposta presentada a la convocatòria de beques d’investigació de L´IME:

Els llocs de Menorca representen el 70% del territori menorquí. Dins d’aquestes explotacions agropecuàries que configuren gran part del paisatge rural de l’illa, es troben els conjunts edificats coneguts com ses cases o el casat. L’estat d’abandonament o ruïnós de moltes d’aquestes construccions són l’indicador del problema objecte d’aquest projecte d’investigació: ¿quines són les causes intrínseques,més enllà del canvi de model socioeconòmic? ¿quins són els processos de revitalització que s’estan portant a terme? I sobre tot ¿qui els està realitzant, cóm i quines dificultats estan encontrant-se?   

10308112_276893802487881_3912340145897377697_n

(Imatge 2: Fotografia durant una de les activitats realitzades al casat de Bellver, un lloc de Menorca)

Aquesta investigació es planteja des de la noció de co-investigadors (Latour, 2001) per la qual cosa totes les persones i totes les coses estem immersos en experiments col·lectius en matèries tan diferents com el paisatge, la configuració territorial, la gestió dels bens comuns i patrimonials, etc. Ara tots estem conduïts a formular-nos les preguntes que ens preocupen. Per al cas d’estudi que es proposa, aquestes preguntes estan sent plantejades ja per molts ciutadans implicats amb el futur de Menorca, i estan dins d’una qüestió superior ¿Quin model d’illa desitgen els seus habitants?

“Aquest és el desig per a 2015. Iniciar la discussió sobre el model d’illa que volem.” (GOB Menorca, 2015). Amb aquesta frase acaba el primer escrit en 2015 per l’associació GOB Menorca, reconeguda pel seu treball com a portaveu de preocupacions i propostes enfocades a anar definint, per mitjà d’acords socials, el model d’illa en el qual desitgen viure els seus habitants. La custòdia agrària és ja una ferramenta impulsada des del GOB, per a convidar als pagesos a adaptar pràctiques ecològiques que diversifiquen i diferencien la producció, teixint així una xarxa de coneixement i suport. Altres pràctiques emergents enfocades al sector cultural, pedagògic, turístic, o el teletreball des de casa estan tenint lloc en alguns casats de Menorca. Una de les autores d’aquesta proposta d’investigació és habitant d’una d’aquestes construccions (S’Hort Nou, Maó), condició que ens permet entendre aquestes noves formes d’habitar els llocs de Menorca com experiments col·lectius en procés de prova i error, dels que aprendre per a definir i facilitar estratègies de revitalització desitjables.

04

Parlem de revitalització com a concepte més ampli que la rehabilitació i la restauració, comprenent que la intervenció sobre allò construït requereix una visió integral, des de punts de vista materials però també socials, mediambientals i econòmics, que li donen sentit i vida.

Toda construcción humana se consuma en la medida en que alguien la disfruta, se la apropia, la utiliza, la goza.” Müller, L. (2008). El puente y el laberinto.

01

(Imatge 3: Cartell d´una de les activitats realitzades al casat de Bellver, un lloc de Menorca)

Al llarg de la historia diferents teories de la gestió del patrimoni cultural han estat passant. En l’actualitat podrien destacar-se tres tendències que intenten hibridar-se:

  • La conservació dels béns patrimonials com a representació del passat, font de coneixement de la memòria i identitat històrica de cultures i poblacions passades.
  • La intervenció sobre aquests béns per a constituir-se com recursos endògens de cada territori i així motor de desenvolupament econòmic local, principalment des del punt de vista del turisme.
  • La socialització del patrimoni, comprenent-se com béns comuns sobre els que seguir construint històries per les comunitats que els utilitzen, de manera que la vinculació no sols siga a una identitat passada sinó també present, construïda des de les bases socials cap a les normatives patrimonials i no a l’inrevés.

El  projecte d’investigació que proposem aquí tracta d’alimentar la discussió sobre el model d’illa que es desitja amb una mirada propera i actualitzada sobre les diferents formes de gestionar els casats de lloc que estan tenint lloc a l’illa més enllà de la ruïna. Es tracta d’una mirada des de la diversitat d’agents implicats sobre la realitat d’aquestes construccions. E. Taltavull i V.Jordi, dibuixaren i estudiaren detingudament el que s’ha anomenat arquitectura rural menorquina (E.Taltavull i V.Jordi 1979). Aquesta recopilació, com a document històric, ens serveix per a detectar una xarxa d’elements condicionants que actuen directament en l’estat dels casats: propietari, habitant, materials de la construcció, volumetria i organització dels espais interns i externs, disposició sobre el territori, transformacions, règims i pactes d’estàncies, lleis de protecció del patrimoni. Proposem una revisió i actualització dels mateixos per a ser coneixedores del moment present, fent ús de les metodologies d’Investigació Acció-Participativa (IAP) i prenent com a mostra els casats de llocs dins del programa de custòdia agrària desenvolupat per l’associació GOB Menorca, amb possibilitat d’incloure casos fora d’aquest programa, pel seu interès per a la investigació.

02

(Imatge 4: Dibuix i foto del llibre Arquitectura Rural de Menorca. E.Taltavull i V.Jordi 1979)

El nostre objectiu és detectar allò que està estancat i el que està construint futur, i al mateix temps seguir formulant preguntes que permeten als habitants ser agents actius dels processos de revitalització dels casats de llocs. Entre tots els participants del projecte, es realitzarà un catàleg de bones pràctiques i de problemes comuns, definint estratègies enfocades a desbloquejar situacions paralitzades en la gestió d’aquests béns que configuren una part important de la identitat del territori menorquí.

Referències bibliogràfiques:

- Bruno Latour. (2001). “Which protocol for the new collective experiments?” Darmsdadt, Alemania.

-GOB Menorca, (2015). “Un model per a 2015” http://www.gobmenorca.com/un-model-per-a-2015

-Ferrando Julià, Multihabitar, (2015). “Vivir (re)habi(li)tando un lloc en Menorca”

http://multihabitar.org/2015/02/vivir-rehabilitando-un-lloc-en-menorca/

-Müller, L. (2008). El puente y el laberinto. Reflexiones en torno a la relación historia/arquitectura en los planes de estudio. Colección Puntal, 4, PP. 83-95.

-Jordi Mannet, V, E. Taltavull i Femenias. (1979). Enciclopèdia de Menorca: Arquitectura rural. Obra Cultural de Menorca, 1979.

-Dr. Miguel Fernando Elizondo Mata, Arq. Carlos Javier Esparza López. “Reflexiones sobre la revitalización como factor detonante en el tránsito hacia la sustentabilidad del patrimonio edificado”